Negre com el dol, o com la profunditat dels teus ulls, negre com el pensament desprès del foc... però negre impersonal, imparcial per redimir, per tornar a construir, el meu Empordà s'ha quedat negre i amb les pedretes socarrimades, el meu Empordà pateix però batega fort amb tots nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario