31 oct 2009
Un cosell per a guitarristes ??
R. No volis mai amb Air iberia.
P. Nò, ara seriosament, un consell per a guitarristes principiants ?
R. De veritat: no volis mais amb Air iberia
respostes de Mrs. Fripp
Afterwards, in the studio & personal space during the preparing-to-leave-the period, a young euro-journalist whose hovering, pouncing presence had made itself felt throughout, approached with his CDs to be signed.
YEJ: Will you sign my CDs?
RF: No.
YEJ: Why don’t you sign CDs?
Emanations of narcissism, blending with avarice, accompanied this joy-bending winged-life destroying exchange.
Emanations of narcissism, blending with avarice, accompanied this joy-bending winged-life destroying exchange.
His first question, on this day & in this particular context, was inappropriate & out of place. Nevertheless, within the currently-acceptable social norms of fetishisation, intrusiveness & lack of consideration for others, perhaps it might be filed under understandable-even-if-not-quite-right. However, the second question is known as The Second Question. This goes too far, even for a young euro-journalist whose head is placed where sunshine never falls. Simply put, anyone who needs to ask The Second Question will never hear the answer/s. The Second Question may only be asked by leaseholders, if not freeholders, of The Basement.
Why don’t you sign CDs? This is not, in itself, a question: it is a criticism. A question is: Why sign CDs? There is a range of possible answers to this, converging on the centre of gravity of the principle involved.
Generally, it doesn’t matter too much if we are stupid, providing we know we are stupid. This is normal-abnormal. We are all pretty dopey most of the time, but a person of maturity cultivates a certain distance from their dopey-manifestations that, in time, confers a measure of personal freedom. One example of which is, that I don’t have to ask dopey questions because I know dopey questions generate negative repercussions that (inter alia) cause waste & are destructive. If we don’t know the depth of our stupidity, we have no distance from our mechanical & automatic behaviours. That is, if we don’t know we are stupid, we are dangerous.
An innocent DGM visitor might now read this & ponder: Old Goat! Ranting on again about innocent punters who have guaranteed rights to autography! Such exaggeration & heartlessness! This man is a creep! Yet, in this simple exchange with one Young Euro Journalist, there is revealed The Fall From Grace; this typed with no exaggeration in the keypad at all.
Following this short, illuminating reminder of our graceless nature, I enjoyed a conversation with Artist Advocate Andy Leff. Following which, the journalist still hovering with several of his CDs set out on a studio surface, an area he should not even have been within – who let him in & remain in the private space? - a second brief exchange followed…
RF: Why do you want your CDs signed?
YEJ: It makes them personal
RF: I don’t know you.
YEJ: What’s left without that? (ie what value are the CDs without a signature to personalise them?)
RF: The music.
YEJ: But I know you.
RF: You don’t know me at all.
Text ítegral "pensaments" i "percussions"
Amb l’edat vaig aprenent que l’absolut no existeix, però les aproximacions al “Cim” em proporcionen petites gratificacions pures, (we can be heroes, just for one day...) ja sia a l’ombra d’un bosc o d’un sofà.
Es considera que la música, removent alguna cosa dins nostre, remou la memòria heretada. És una memòria que està arrelada profundament en la ment, sense imatges, tan vague que només la vaguetat de la música, tocant-la subtilment, la desperta vagament fins que recorda ses augustes estades i murmura com ho fa l’oceà (oí el canto de sirenas susurrarme paraisos...)
De vegades, per arribar al seu estat performatiu de gràcia, una cançó ha de ser pacient i esperar, esperar el seu moment i els seus faedors, i el seu clima. És igual, prenguem-ho com gra de sal (you have to be happy with what you have to be happy with). La vida és feta de versions. Pocs temes i ben avinguts. Indolència, però una indolència pagana, sense culpa, i fecunda, alimentosa. El vici i el ritme compartint casella, la recíproca bessonada estel·lar: diuen coses de plaer. Una reviscolada, un revival, perquè no sigui dit. La fe intocable (i a voltes tocadíssima: cementiris de pau...). La incapacitat de fidelització en experiències extremes. Increíble? Al contrari, més creíble que mai (quizás encuentre algún billete para un viaje alucinante...) Començar sempre per la negació quan hom vol expressar finalmente un assentiment total. Així és com ho he viscut. Es pot descreure el viscut? És que si no ho escolto, no existeix per a mi... però ningú no sóna a gust de tothom. O és potser que cada cop som quelcom diferent del que representem? Les set vides se’ns multipliquen (o ens van caient, potser com els deu negrets?). I la fe augmenta, i va creixent, engreixant-se. Fins que rebenta.
Fer música, a fi de comptes és un rescat, i això és el que en queda, passat per diverses mans.
Es considera que la música, removent alguna cosa dins nostre, remou la memòria heretada. És una memòria que està arrelada profundament en la ment, sense imatges, tan vague que només la vaguetat de la música, tocant-la subtilment, la desperta vagament fins que recorda ses augustes estades i murmura com ho fa l’oceà (oí el canto de sirenas susurrarme paraisos...)
De vegades, per arribar al seu estat performatiu de gràcia, una cançó ha de ser pacient i esperar, esperar el seu moment i els seus faedors, i el seu clima. És igual, prenguem-ho com gra de sal (you have to be happy with what you have to be happy with). La vida és feta de versions. Pocs temes i ben avinguts. Indolència, però una indolència pagana, sense culpa, i fecunda, alimentosa. El vici i el ritme compartint casella, la recíproca bessonada estel·lar: diuen coses de plaer. Una reviscolada, un revival, perquè no sigui dit. La fe intocable (i a voltes tocadíssima: cementiris de pau...). La incapacitat de fidelització en experiències extremes. Increíble? Al contrari, més creíble que mai (quizás encuentre algún billete para un viaje alucinante...) Començar sempre per la negació quan hom vol expressar finalmente un assentiment total. Així és com ho he viscut. Es pot descreure el viscut? És que si no ho escolto, no existeix per a mi... però ningú no sóna a gust de tothom. O és potser que cada cop som quelcom diferent del que representem? Les set vides se’ns multipliquen (o ens van caient, potser com els deu negrets?). I la fe augmenta, i va creixent, engreixant-se. Fins que rebenta.
Fer música, a fi de comptes és un rescat, i això és el que en queda, passat per diverses mans.
29 oct 2009
Fabrice HOFFMANN
De fet, la passió musical s'integra en els variats i diferents moments de la vida, cadascun de nosaltres amb la seva pròpia experiència, desprès de considerar les moltes probabilitats, hi han músics com en Fabrice que arriben sols a les conclusions que d'altres hauran de passar d'aquí alguns segles.
28 oct 2009
És més difícil o només és una mica més complicat
el fet de tocar arran de públic comporta una escalfor força complexe, només alguns privilegiats han estat testimonis de ben pocs grans herois de la música que s'hi hagin atrevit, Una Qüestió de risc, sens dubte, tan aprop que pots sentir la respiració del nas del guitarrista que combina el seu esforç amb una màgica concentració que sembla més de viatge astral que de propina tècnica.27 oct 2009
SOPARS MUSICATS ACOMPANYATS DE VI i OLIS DE L’EMPORDÀ
On?
“EL PORTAL DE LA GALLARDA”
CASTELLÓ D’EMPÚRIES (972 25 01 52)
Amb
D’AQUÍ, D’ALLÀ i DE MÉS ENLLÀ (Oli i vi de l’Empordà)
I
MÚSICA EN DIRECTE
Quan ?
Cada Dijous i Divendres d’OCTUBRE, NOVEMBRE i DESEMBRE
A les 20h obertura de portes i a les 21h CONCERT
Contacte
http://espaismusicats.blogspot.com/
pol@castello.cat
El Projecte
Teníem l’experiència, teníem els motius, volíem més acció... ben lluny de quedar-nos assentats esperant veure passar l’ hivern, hem posat de manifest les nostres ànsies de donar un valor afegit al que ja teníem:
Un Espai de somni
Una gastronomia del territori
Una combinació de degustacions i tastets de vi i olis de l’Empordà
i la música com a condiment especial
L’Espai : “El Portal de la Gallarda”
La única porta d’accés de la fortificació medieval del “Castrum Castillionis”. On aprofitant el fossar defensiu, corrent les tranqui-les aigües del “Rec dels Molins” que tan sols fa set-cents anys encara abastien els molins comtals de la vila.
És en un marc de pedra , de llegenda i de molta literatura on també hi trobarem els records tangibles de l’últim trobador de l’Empordà “Lo gaiter de la Muga” Carles Fages de Climent.
La Combinació
Amb el suport de l’ajuntament de castelló d’Empúries, dues empreses es posen d’acord per tal de combinar productes i treballar junts per tal d’oferir als seus clients en un sol paquet un assortit de bona cuina empordanesa, la descoberta de l’oli que es fa a casa combinat amb tastets i degustacions de bon vi de les diferents collites i anyades dels conreus de la plana.
La música n’és el tercer condiment especial i que com element subtil pot ajudar a passar una vetllada amb garanties de continuació.
De fet quan en una empresa o negoci el client no arriba a distingir on comença i on acaba el profit que d’ell en pot extreure el propietari, segurament és perquè la qualitat hi predomina, amb aquest esperit de donar més qualitat i valors afegits al propi producte, que ja de per si en seria prou motiu per desplaçar-nos, trobarem aquests tipus d’activitats que reflecteixen la continuïtat dels estiuencs espais musicats.
Reinvertir en el propi local per fidelitzar els visitants i clients habituals oferint la bona cuina, l’oli, el vi i la música que també fan els d’aquí, quin millor regal es podia trobar.
El Calendari
Sopars Musicats maridats amb Vins de l'Empordà
Calendari d'actuacions
Dijous i Divendres
Data
Músic
Observacions
Obertura de portes: 19h.
Octubre
Actuació: 21h.
15
Jordi Rubau
cantautor melòdic
16
Oriol Jazz
Jazz
22
Anna Segura
pop Rock
23
Anna Segura
pop Rock
29
Tomàs Trobador
cantautor
30
Pol-sol
pop Rock
Novembre
5
Sam
cantautor
6
Tobias
Saxo-Jazz
12
Jordi Rubau
cantautor melòdic
13
Oriol Jazz
Jazz
19
Anna Segura
pop Rock
20
Anna Segura
pop Rock
26
Oriol Jazz
Jazz
27
Tomàs Trobador
cantautor
Desembre
3
Tobias
Saxo-Jazz
4
Sam
cantautor
10
Jordi Rubau
cantautor melòdic
11
Herbert Miranda
Jazz, fussion
17
Anna Segura
pop Rock
18
Oriol Jazz
Jazz
Els Músics
Jordi Rubau
Les melodies del Jordi varen omplir el portal del romanticisme i la sensibilitat sense caure en l'abús de les ocasions, en jordi va demostrar, una vegada més, les seves dots de gran cantant amb unes variacions de veu molt ben treballat, de fet, es tracta d'un gran professional, que com pocs, es pren el seu treball molt seriosament. L'assaig constant i la cura de les cordes vocals donen un resultat que va deixar palès encarismant el públic del Portal de la Gallarda.
Els dits màgics i l’energia de l’Oriol Casadevall
Jazz pur al Portal
Improvisar és com conversar, posar en comú, es tracta de parlar d'un tema, per exemple, però en veritat no estem massa segurs de la paraula que sortirà desprès d'haver-ne dit una, tenim unes fraccions per pensar... sabem sobre el tema del que estem conversant... però no estem massa segurs del que direm d'aquí uns instants...aquesta conversa i el testimoni (el públic) és el que en Berney (gran saxofonista) sol definir com a concert bàsic.
ANNA Segura + d'una veu excepcional, una gran dona...
Tomàs piano, veu i quelcom més.
Quan actuem com ho volem podem arribar al que volem però no necessàriament és o coincideix amb el que necessitem, inclús un geni necessita d’una competència tècnica, aquests dos elements son claus en la trajectòria que personalment he descobert en el cantautor illenc fincat a la Cabanes empordanesa.Un humor pinzellat de sarcasme ben educat i sense una paraula de més, uns colors en una veu que es passeja per damunt de les notes del piano que sovint acaba tocant quasi dret... però si realment haig de destacar quelcom que em va sorprendre és la facilitat del “TROBAR”, la rima en el moment, com els trobadors de fa 700 anys en Tomàs crea en el moment la rima que sembla haver creat i paït amb atenció i des de casa...a no mancar...
Cantautor aproximadament atípic i contradictori, prolífic i inèdit, tradicional i neogalàctic, profund i superficial, èpic i no.Aspirant a ciutadà del món.Compromés , prefereix la cançò protesta a la cançò antitesta. Arribat de maó fa deu anys que debutava en un dels seus baretos musicals: "abans ja cantava però només en defensa propia". Com a bon cantautor fa de policia, quan veu un músic tocar on potser no toca va i li etziba: "acompanyi'm, si us plau".
HERBERT
DE MIRANDA
worldmusic-jazz fusion
Contacto: DROM tf.+34 972 529265/fax + 34 972 529017
email: info@dromcultura.com - www.dromcultura.com
Herbert de Miranda
Compositor, arranjador, baixista i cantant. Músic de diferents orígens (Brasil, Angola,Moçambique, Portugal),el seu estil fusiona totes aquestes influències donant com a resultat experimentacions diverses en l'àmbit de la fusió.
Jazz fusió, bossa-jazz, jazz-pop, que presenta en diversos formats.
Apasionat del baix elèctric des de la seva infantessa a Moçambique, on va descubrir el ritme i les percussions de l' Africa Oriental. Professional des de 1985, les seves influències principals han sigut el funky i la fusió, que li van portar al descobriment del jazz.
La seva experiència com a músic engloba diversos gèneres: el teatre musical, el cabaret, les bandes de jazz, fusió-ètnica.
Com a compositor, la seva formació musical clásica i moderna li ha permés crear un estil propi en las seves composicions que s'apropen a la música contemporànea.
Ha realitzat diverses gravacions, i ha participat en nombrosos festivals i programacions internacionals.
SOBRE EL CONCERT
HERBERT DE MIRANDA presenta un repertori de pròpia creació i noves versions molt originals en la línea de jazz-fusió, bossa-funk, jazz-pop.
Colors i ritmes influïts per la música d'arrel africana i brasilera, elaborats amb una sonoritat actual. Fugint d' esquemes preestablerts, aconsegueix una complicitat total amb els músics que l' acompanyen oferint una gran llibertat d' expressió que es tradueix en memorables moments d' improvisació.
**********
On?
“EL PORTAL DE LA GALLARDA”
CASTELLÓ D’EMPÚRIES (972 25 01 52)
Amb
D’AQUÍ, D’ALLÀ i DE MÉS ENLLÀ (Oli i vi de l’Empordà)
I
MÚSICA EN DIRECTE
Quan ?
Cada Dijous i Divendres d’OCTUBRE, NOVEMBRE i DESEMBRE
A les 20h obertura de portes i a les 21h CONCERT
Contacte
http://espaismusicats.blogspot.com/
pol@castello.cat
El Projecte
Teníem l’experiència, teníem els motius, volíem més acció... ben lluny de quedar-nos assentats esperant veure passar l’ hivern, hem posat de manifest les nostres ànsies de donar un valor afegit al que ja teníem:
Un Espai de somni
Una gastronomia del territori
Una combinació de degustacions i tastets de vi i olis de l’Empordà
i la música com a condiment especial
L’Espai : “El Portal de la Gallarda”
La única porta d’accés de la fortificació medieval del “Castrum Castillionis”. On aprofitant el fossar defensiu, corrent les tranqui-les aigües del “Rec dels Molins” que tan sols fa set-cents anys encara abastien els molins comtals de la vila.
És en un marc de pedra , de llegenda i de molta literatura on també hi trobarem els records tangibles de l’últim trobador de l’Empordà “Lo gaiter de la Muga” Carles Fages de Climent.
La Combinació
Amb el suport de l’ajuntament de castelló d’Empúries, dues empreses es posen d’acord per tal de combinar productes i treballar junts per tal d’oferir als seus clients en un sol paquet un assortit de bona cuina empordanesa, la descoberta de l’oli que es fa a casa combinat amb tastets i degustacions de bon vi de les diferents collites i anyades dels conreus de la plana.
La música n’és el tercer condiment especial i que com element subtil pot ajudar a passar una vetllada amb garanties de continuació.
De fet quan en una empresa o negoci el client no arriba a distingir on comença i on acaba el profit que d’ell en pot extreure el propietari, segurament és perquè la qualitat hi predomina, amb aquest esperit de donar més qualitat i valors afegits al propi producte, que ja de per si en seria prou motiu per desplaçar-nos, trobarem aquests tipus d’activitats que reflecteixen la continuïtat dels estiuencs espais musicats.
Reinvertir en el propi local per fidelitzar els visitants i clients habituals oferint la bona cuina, l’oli, el vi i la música que també fan els d’aquí, quin millor regal es podia trobar.
El Calendari
Sopars Musicats maridats amb Vins de l'Empordà
Calendari d'actuacions
Dijous i Divendres
Data
Músic
Observacions
Obertura de portes: 19h.
Octubre
Actuació: 21h.
15
Jordi Rubau
cantautor melòdic
16
Oriol Jazz
Jazz
22
Anna Segura
pop Rock
23
Anna Segura
pop Rock
29
Tomàs Trobador
cantautor
30
Pol-sol
pop Rock
Novembre
5
Sam
cantautor
6
Tobias
Saxo-Jazz
12
Jordi Rubau
cantautor melòdic
13
Oriol Jazz
Jazz
19
Anna Segura
pop Rock
20
Anna Segura
pop Rock
26
Oriol Jazz
Jazz
27
Tomàs Trobador
cantautor
Desembre
3
Tobias
Saxo-Jazz
4
Sam
cantautor
10
Jordi Rubau
cantautor melòdic
11
Herbert Miranda
Jazz, fussion
17
Anna Segura
pop Rock
18
Oriol Jazz
Jazz
Els Músics
Jordi Rubau
Les melodies del Jordi varen omplir el portal del romanticisme i la sensibilitat sense caure en l'abús de les ocasions, en jordi va demostrar, una vegada més, les seves dots de gran cantant amb unes variacions de veu molt ben treballat, de fet, es tracta d'un gran professional, que com pocs, es pren el seu treball molt seriosament. L'assaig constant i la cura de les cordes vocals donen un resultat que va deixar palès encarismant el públic del Portal de la Gallarda.
Els dits màgics i l’energia de l’Oriol Casadevall
Jazz pur al Portal
Improvisar és com conversar, posar en comú, es tracta de parlar d'un tema, per exemple, però en veritat no estem massa segurs de la paraula que sortirà desprès d'haver-ne dit una, tenim unes fraccions per pensar... sabem sobre el tema del que estem conversant... però no estem massa segurs del que direm d'aquí uns instants...aquesta conversa i el testimoni (el públic) és el que en Berney (gran saxofonista) sol definir com a concert bàsic.
ANNA Segura + d'una veu excepcional, una gran dona...
Tomàs piano, veu i quelcom més.
Quan actuem com ho volem podem arribar al que volem però no necessàriament és o coincideix amb el que necessitem, inclús un geni necessita d’una competència tècnica, aquests dos elements son claus en la trajectòria que personalment he descobert en el cantautor illenc fincat a la Cabanes empordanesa.Un humor pinzellat de sarcasme ben educat i sense una paraula de més, uns colors en una veu que es passeja per damunt de les notes del piano que sovint acaba tocant quasi dret... però si realment haig de destacar quelcom que em va sorprendre és la facilitat del “TROBAR”, la rima en el moment, com els trobadors de fa 700 anys en Tomàs crea en el moment la rima que sembla haver creat i paït amb atenció i des de casa...a no mancar...
Cantautor aproximadament atípic i contradictori, prolífic i inèdit, tradicional i neogalàctic, profund i superficial, èpic i no.Aspirant a ciutadà del món.Compromés , prefereix la cançò protesta a la cançò antitesta. Arribat de maó fa deu anys que debutava en un dels seus baretos musicals: "abans ja cantava però només en defensa propia". Com a bon cantautor fa de policia, quan veu un músic tocar on potser no toca va i li etziba: "acompanyi'm, si us plau".
HERBERT
DE MIRANDA
worldmusic-jazz fusion
Contacto: DROM tf.+34 972 529265/fax + 34 972 529017
email: info@dromcultura.com - www.dromcultura.com
Herbert de Miranda
Compositor, arranjador, baixista i cantant. Músic de diferents orígens (Brasil, Angola,Moçambique, Portugal),el seu estil fusiona totes aquestes influències donant com a resultat experimentacions diverses en l'àmbit de la fusió.
Jazz fusió, bossa-jazz, jazz-pop, que presenta en diversos formats.
Apasionat del baix elèctric des de la seva infantessa a Moçambique, on va descubrir el ritme i les percussions de l' Africa Oriental. Professional des de 1985, les seves influències principals han sigut el funky i la fusió, que li van portar al descobriment del jazz.
La seva experiència com a músic engloba diversos gèneres: el teatre musical, el cabaret, les bandes de jazz, fusió-ètnica.
Com a compositor, la seva formació musical clásica i moderna li ha permés crear un estil propi en las seves composicions que s'apropen a la música contemporànea.
Ha realitzat diverses gravacions, i ha participat en nombrosos festivals i programacions internacionals.
SOBRE EL CONCERT
HERBERT DE MIRANDA presenta un repertori de pròpia creació i noves versions molt originals en la línea de jazz-fusió, bossa-funk, jazz-pop.
Colors i ritmes influïts per la música d'arrel africana i brasilera, elaborats amb una sonoritat actual. Fugint d' esquemes preestablerts, aconsegueix una complicitat total amb els músics que l' acompanyen oferint una gran llibertat d' expressió que es tradueix en memorables moments d' improvisació.
**********
19 oct 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)