Divendres 6 setembre, ens diuen que no hi ets,
per molt que hi doni voltes,
per molt del "ja se sap" per molt que ja ens avisis,
ja et trobem a faltar.
Hem trobat el camí, seguint la teva veu,
un malson que comença i no em puc despertar.
Ja no riurem plegats, mai més serà el mateix,
i en l'esperit del poble, encara hi ets, per tot arreu.
Divendres 6 setembre, una barca deixa el port,
s'enfila rocs en fora, la proa a l'horitzó,
ningú no titubeja, de fet no ha fet mai,
la seva ma segura, s'aferma al governall.
Parlar de tu és parlar de mi, parlem tots dos, només hi ha un cor
Parlem de nits, parlem desperts, parlem de tot, parlem de res,
i parlant passen les hores, escoltant la teva veu,
hem après a dir-nos coses, fins i tot a dins-e Adéu.
Nu, sense roba, és així com arribem, mut sense veu, és així com ens anem
Anirem a portar Roses a la tomba den Bony,
en record ed tots els altres, els que varen estar aquí , amb mi...
